VISITA LA NOSTRA WEB

http://www.gsiseguretat.ad

ENTREVISTA AL DIARI D'ANDORRA

Amb Manuel Garruta - Sots Director de seguretat patrimonial del Grup Pyrénées

"Segurata”, no. Vigilant privat, sí
En 38 anys d’experiència he viscut una evolució de la seguretat privada en positiu. Fins al punt que actualment es considera una de les professions amb més futur
Actualitzada 21/05/2018 a les 06:40
MANUEL Garruta
En 38 anys d’experiència he viscut una evolució de la seguretat privada en positiu. Fins al punt que actualment es considera una de les professions amb més futur, tot i que per a molts continuï sent una feina desconeguda i, en conseqüència, desacreditada. I és que, quantes vegades s’ha catalogat els vigilants de seguretat de segurates?
Estic segur que en la majoria de casos les persones que es refereixen amb aquest terme al professional de la seguretat privada ho fan per desconeixement. Tots hem escoltat alguna vegada referir-se al metge com a “matasano”, al policia com a “madero” o a l’advocat com a “pica-pleitos”, per posar tres exemples.
Possiblement per a alguns són descripcions gracioses, si bé cal reconèixer que a tots nosaltres ens han ajudat en algun moment o altre de les nostres vides.
Els darrers anys la societat s’ha acostumat a conviure amb professionals de la seguretat privada que ens ajuden a treballar, viatjar o descansar, entre altres, gaudint d’un entorn més confortable i segur. Tots hem passat controls de seguretat en aeroports, en esdeveniments esportius, en l’accés a instal·lacions públiques i privades de tota naturalesa. Accedim a centres comercials on trobem vigilants privats. També en el transport públic, hospitals, edificis oficials i tants altres llocs coincidim i convivim amb vigilants que amb la seva feina ens fan sentir més segurs.
Massa sovint hi ha qui es refereix als vigilants privats com els segurates. Fins i tot alguns mitjans de comunicació s’han referit en alguna ocasió al “segurata implicat” quan publiquen la crònica de successos. En realitat, aquelles persones a què fan referència de ben segur han dut a terme alguna de les seves funcions habituals: informar, orientar i protegir clients o usuaris en un entorn privat, ajudant-los en els primers auxilis, atenent una alarma d’incendi o d’intrusió. Actuant al lloc on ha passat alguna cosa, on se’ls ha requerit, exercint una labor de primera intervenció de major o menor risc fins a l’arribada dels serveis d’emergència corresponents. Tot plegat, sense passar per alt els professionals de la seguretat privada que exerceixen la seva tasca des d’una central receptora d’alarmes, fent instal·lacions o duent a terme feines de manteniment de sistemes de seguretat.
Aquesta és la realitat d’una professió honesta que ens fa sentir actius i ens dona satisfaccions quan podem ajudar, col·laborar o intervenir en la prevenció de riscos contra persones o béns.
Tot i que a Andorra es tracta d’una professió no regulada a nivell de formació, algunes empreses del sector inverteixen en aquest sentit per aconseguir que els vigilants exerceixin amb màximes garanties. Aquells qui gestionem equips de vigilància o dirigim empreses de seguretat, i molt especialment els usuaris de la seguretat privada, tenim el deure i l’obligació d’exigir que els vigilants estiguin suficientment preparats en les diverses especialitats perquè durant l’exercici de les seves funcions ho facin amb la màxima qualificació. D’aquesta manera, als qui ens agrada aquesta professió aconseguirem el reconeixement i el respecte d’una societat cada vegada més necessitada dels nostres serveis.

*Manuel Garruta, Sotsdirector de seguretat patrimonial de Grup Pyrénées

ELS EXPERTS DEMANEN INSTAL·LAR RUIXADORS PER EVITAR MORTS PER INCENDIS EN HABITATGES.

Us donem una pinzellada de l'article de Cuadernos de Seguridad sobre l'importància de la protecció contra els incendis.

Els ruixadors automàtics o sprinklers són elements fonamentals per evitar defuncions per incendis en habitatges, i l'exigència de la seva instal·lació en les llars pot salvar vides. Aquesta és la idea fonamental que van defensar els experts participants en el desdejuni de treball organitzat per Tecnifuego-*Aespi, Cepreven i la National Fire Protection Association (NFPA).
Experts participants en el desdejuni de treball celebrat en les instal·lacions de Tecnifuego-*Aespi

L'objectiu de la trobada, al que van assistir representants de mitjans de comunicació especialitzats, era ressaltar els beneficis d'aquests dispositius, unint-se així a la campanya #HomeFireSprinkerDay impulsada a EUA i Canadà, amb la finalitat de crear una consciència col·lectiva sobre aquesta tecnologia que salva vides.

Durant l'acte, els participants, tant d'organismes públics com d'entitats i empreses privades, van plantejar amb diversos arguments i des de diverses perspectives els beneficis d'un dispositiu no exigit actualment per llei.

Així, el president de Cepreven, Jon Michelena, va recórrer a la comparació estadística amb Estats Units, país on aquests dispositius han contribuït a reduir la xifra de morts per foc en habitatges de 5.200 a 2.700 entre 1980 i 2016.
“Els ruixadors funcionen gairebé sempre”, va indicar el president de Cepreven, qui va xifrar en el 91% el percentatge de casos on el sprinkler evita la propagació de les flames. “La resta de les ocasions es devia al fet que el dispositiu estava desconnectat o malament dissenyat”, va precisar.

El panorama europeu quant a l'exigència legal d'aquests dispositius és divers, va explicar José d'Antonio, de Viking Ibèrica, sent major l'exigència en el nord que en el sud d'Europa. De fet, la seva instal·lació “solament és obligatòria a Noruega”, va remarcar. No obstant això, D'Antonio va sostenir que “abans de fer més normatives sobre aquest tema, és necessari conscienciar a la població” dels beneficis dels ruixadors, entre els quals va destacar que aquests sistemes “consumeixen deu vegades menys aigua que un foc apagat pels bombers”.

En aquest punt també va incidir Miguel Ángel Esquerre, expert en ruixadors de Johnson Controls, qui va apostar per la importància de divulgar entre la societat la capacitat d'aquests sistemes per protegir vides, a més de recolzar-se en altres beneficis mediambientals i econòmics.

SISTEMES DE SEGURETAT - ALARMES D'INTRUSIÓ

La importància de protegir-nos davant de la intrusió

Dissenyar un sistema de seguretat sembla una mica de grans edificis, empreses i comerços, però res més lluny de la realitat, la planificació serà més o menys extensa, però sempre és necessària, i per a això no hem de caure en mans de la publicitat que prometen poderoses bondats.
Assessorar-nos és el primer pas que hem de donar, i a més per personal amb experiència real, i cal tenir en compte que la seguretat no és només qüestió d'un sistema electrònic de seguretat, sinó d'un conjunt de mesures que han d’impedir, retardar, i avisar d'una intrusió, per això com més efectives siguin les mesures adoptades per complir la seva comesa, (impedir, retardar o avisar), més probabilitats tindrem d'avortar qualsevol intent d'intrusió en la nostra propietat, per això si participem en la construcció , l'assessorament ha de començar aquí.
Detectar la intrusió al més aviat possible jugarà a favor nostre, per això el perímetre ha de reunir:

• Detecció perimetral, amb detectors que suportin suficientment les inclemències atmosfèriques més comunes en la ubicació de la construcció, amb càmeres de seguretat i una bona il·luminació per a la nit.

• Detecció perimetral de l'el/els edificis, important que tots els punts accessibles estiguin coberts mitjançant algun sistema de detecció, contacte magnètic, o de trencaments de vidre són bones opcions per instal·lar.

• Dins de l'habitatge la detecció volumètrica amb triple tecnologia són els millors aliats per a la intrusió, camuflant-se amb el mobiliari i la construcció per passar més desapercebuts.

• Disposar de càmeres de seguretat, a més d'en l'exterior, dins de la parcel·la, i l'habitatge, reunint les característiques necessàries per a instal·lació en exterior i en interior.

Una vegada establertes les mesures i sistemes necessari per estar protegits ens queda un punt de màxima importància i que moltes vegades se soluciona amb “avís immediat a policia”, amb això em refereixo al fet que no solament hem de triar una central receptora de l'alarmes eficaç sinó que també hem de ser realista en els recursos policials i de seguretat que es disposen a la zona d'ubicació de l'habitatge, el comunicat de la central al cos de seguretat competent pot ser molt ràpid, però el que de debò importa és el temps de reacció i això no és igual sobretot quan ens trobem en zones mes despoblades , separades de les urbs, ja que pot succeir que es disposin de poques unitats policials per atendre grans extensions de terreny, i de vegades la localització d'urbanitzacions o paratges també és un factor en contra a tenir en compte.

Per tant, Prevenció, detecció i reacció són les tres fases que deuen estar clarament definides en un sistema de seguretat per aconseguir al major nivell de protecció, ja que la seguretat 100 per 100 no existeix, però si els mitjans i mesures per reduir les possibilitats d'èxit d'una intrusió en la nostra propietat.